Lliçó d’elegància (llibertat) des de Lledoners

“L’elegància i el punt just de transgressió són un dels millors antídots contra l’autocensura. No tenir por, tampoc en això”, conclou.

Arribo a casa. Obro la bústia i agafo una carta. No és una factura ni publicitat, és una carta escrita a mà. I ja aquest gest, m’emociona. El que escrius a puny i lletra sempre m’ha semblat més sincer i punyent. Obro el sobre i en tinta blava trobo la seva llibertat. Perquè encara que a l’encapçalament mai es descuidi de recordar des d’on escriu (Presó de Lledoners); imagino que les visites dels seus éssers estimats, la lectura i l’escriptura són capaços de demolir per uns minuts els murs de la injustícia. Això i els records… CONTINUAR LLEGINT

filler-2940158_960_720

Amat

Salía de los cines Texas. Era un domingo, media tarde y el sol invitaba a quedarse a disfrutar del resto de la jornada en la calle. En una plaza de Gràcia, casualmente la de la Revolució, me topé con Jordi Cuixart. Él no me vio, y tampoco me hubiera reconocido. E hice lo que suelo hacer si me cruzo en mi camino a algún líder: observar desde la distancia para comprobar cómo actúan cuando creen que nadie los ve… La estampa me atrapó enseguida. Lo acompañaba una preciosa y atractiva mujer morena -me pareció mucho más joven que el presidente de Òmnium- que conducía un carrito de bebé. Charlaban de pie con otra pareja y sonreían. Los envidié porque desgraciadamente no resulta tan usual ver a alguien tan feliz y comprometido. Y confirmé mis sospechas… Jordi Cuixart es un buen hombre. SEGUIR LEYENDO

180406_PATRY2